26 de nov. 2009

Reseña «El cuerpo es el sueño de la razón y la inspiración una serpiente enfurecida», por Assumpta Rosés


Pere Salabert, El cuerpo es el sueño de la razón y la inspiración una serpiente enfurecida. Marcel·lí Antúnez Roca: cara y contracara, Cendeac (Centro de documentación y estudios avanzados de arte contemporáneo), Murcia, 2009.

«No està entre les obligacions de l'artista entrar en el pla d'un clar raciocini, menys encara, pretendre la veritat... l'artista és qui, contra l'opinió general d'una direcció necessària per la vida, va en una altra direcció amb un objectiu diferent... El salt de l'estètica és passar de tenir per objectiu principal la bellesa a tractar allò revulsiu... amb el somni de la memòria, s'obren els soterranis de la realitat.»

Afirmacions com aquestes ens posen en la drecera per conèixer el pensament de Pere Salabert, un altre tarragoní una mica oblidat, tot i que a final dels setanta va impulsar aquí importants actuacions culturals. Professor, savi d'ampli espectre, home sorprenent per les seves idees sobre art i cultura, que canta clares les opinions, sense contemporitzar. En els seus llibres acostuma a eludir els territoris acadèmics o més «nobles» de les Belles Arts i sondeja els temes situats en els marges o en les cruïlles més confuses. S'ha ocupat de conceptes com ara: light, kitsch, pintura anèmica, abjecció, amor i imaginació, semiòtica de l'excrement, suculència carnal, fronteres de la cultura, desordre planificat, excentricitat o llenguatges parasitaris.

Atret per la interpretació psicoanalítica, clava l'atenció en la ment creadora, entre la consciència i la intuïció, el somni i la vetlla. Sobre l'art contemporani, manifesta la dificultat de jutjar-lo des del present, per això proposa fer-ne interpretacions obertes. Segons ens diu, s'acosta als temes de puntetes, amb poques descripcions, poca documentació i pocs judicis amb pretensions d'objectivitat. Actua amb reflexió, mirada de reüll i transversal, des de la intersecció de l'estètica filosòfica.

El seu darrer llibre és un assaig que pren per camp d'operacions principal la producció de Marcel·lí Antúnez. Un llibre dens de 700 pàgines, generosament il·lustrat amb imatges a color, la majoria d'obres i accions de Marcel·lí, excepte en alguns apartats en què parla de referents culturals i de representacions històriques dels conceptes que tracta: la serp, la vida, l'ànima, la libido, la mitologia, la regulació vers l’espontaneïtat, la naturalesa, les màquines, el cos, els somnis i la mort. Incideix, com ja ha fet en altres llibres, en allò tràgic, sinistre o putrefacte com a categoria estètica contemporània. No m'oblidaré de dir que també tracta d'art, d'obres i accions; d'arts visuals, escèniques, teatre i literatura. I fa reflexions filosòfiques o d'estètica, que per alguna cosa són la seva especialitat acadèmica.

Un llibre gruixut de tal temàtica pot fer certa aprensió, té tots els números de ser un feixuc estudi teòric, molt intel·lectual, dur de llegir. Cal dir que no en va Pere Salabert ha escrit i llegit molts llibres. Domina el llenguatge i aconsegueix ser clar i àgil. Explica coses complexes de manera simple i adopta recursos que els seus alumnes coneixen bé: sorpresa, provocacions, sentències que a primera lectura poden semblar disbarats i que després posa a lloc amb arguments i matisos. De totes maneres no deixa de ser un assaig llarg, complex, que demana tenir molts conceptes actius al pensament per lligar-los i seguir les reflexions.

Facilita la lectura el fet que ha dividit el text en capítols i apartats breus, com uns versicles, cadascun amb el seu títol, a la manera dels grans llibres clàssics. Això permet llegir-lo a fragments, si un vol. Crec que no passa res si se salta d'una part a l'altra, si es va endavant i enrere. Finalment es lliguen caps i s'elabora una visió global. No és un llibre que calgui tenir sencer a la memòria. Ni cal que totes les parts ens interessin per igual.

L'atenció per l'artista singular que és Marcel·lí Antúnez és fàcil d'explicar. Tant ell com Pere Salabert provenen de o estan implicats en el teatre. Antúnez és un autor pluridisciplinar que conjuga teatre, plàstica, cinema, dibuix i l'acció del propi cos, per expressar la vida, la memòria i l'inconscient. Sempre al límit de les «conveniències». En la nostra societat petita, petit burgesa, provinciana, moralista, no és fàcil que es reconegui un treball semblant. L'entramat de la cultura mira de reüll un artista descarat, carnisser, carnal, com també l'obra exposada amb el realisme de l'acció directa i la màgia dels mitjans audiovisuals i cibernètics.

No hi ha paisatges exteriors als ulls ni aliens als sentits. Aquesta premissa uneix dos creadors, l'escriptor i l'artista, exploradors amb objectius afins que Salabert resumeix: «Entre somniar la vida i viure els somnis, hi ha una tercera via: compartir el somni. Aquesta és la tasca de l'artista.»

Por Assumpta Rosés, "El darrer llibre de Pere Salabert", en Artiga. Revista d'art i pensament contemporani, 8, Tarragona, 2009.


* * *


Ver también la reseña de Pilar Parcerisas en el Suplement de Cultura del Diari Avui, publicado

el 22 de octubre de 2009.